🎥 Tarda de Gossos · 1a Entrevista · Pep Payo

Tarda de gossos entrevista Pep Payo

INTRODUCCIÓ

Tarda de gossos, títol original en anglès Dog Day Afternoon, és una pel·lícula de cinema nord-americana de 1975 dirigida per Sidney Lumet, escrita per Frank Pierson i protagonitzada per Al Pacino, John Cazale, Chris Sarandon i Charles Durning.

El seu títol al cine en anglès, traduït com «tarda sufocant» o «tarda aclaparadora», fa referència a el període canicular a l’estiu durant el qual està ambientada la pel·lícula.

ADAPTACIÓ

La Quadra Màgica Teatre ha iniciat a La Farinera Ateneu del Clot els assajos de la seva nova obra de teatre, titolada Tarda de Gossos, adaptació teatral de la película, i que té prevista la seva estrena el divendres 13 de gener de 2012. Tinc la sort, l’honor i el privilegi de formar part de l’equip!

Pep-Payo-com-a-Mullvaney-a-Tarda-de-Gossos
Foto: Benjamí Villoslada

A través del blog podreu seguir el diari d’assajos, imatges i les opinions dels intèrprets i l’equip de creació d’aquesta adaptació al teatre de la película de cinema Tarda de Gossos. Obrint amb aquesta entrevista, un servidor parla del seu personatge, de l’obra de teatre i de les seves experiències personals.

La dramatúrgia de l’obra ha estat realitzada per Josep M. Riera (un dels creadors de Pentateatre Atòmic, que HO ESTÀ PETANT a l’Alexandra Teatre de Barcelona -veieu els comentaris dels espectadors a la web del Teatreneu i a Atrápalo.com-) i Serapi Soler qui també dirigeix.

REPARTIMENT

Els intèrprets de la peça són 9 actors que donaran vida a cadascun d’aquests personatges que ens tindran durant més d’una hora pendents i a l’espera del que passarà.

Josep M. Riera, Josep Paradela, Elisabeth Bonjour, Mireia Clemente, Miriam Mantolan, Miguel López Calzada, Pep Payo, Pep Martínez i Elton Canga.

L’atracament havia d’haver durat deu minuts. Quatre hores més tard el banc era un circ. Vuit hores més tard era l’emissió en directe més important de la televisió. Dotze hores més tard era història. I tot és completament real.

ARGUMENT

La pel·lícula de cienma està basada en fets reals ocorreguts el 1972. Un veí de Brooklyn, Sonny Wortzik (Al Pacino), decideix al costat d’un altre inexperimentat delinqüent, Salvatore Naturile, Sal, (John Cazale) robar un banc de el mateix barri de Nova York per aconseguir els diners que li demanda l’operació de reassignació de sexe de la seva parella, Leon Shermer (Chris Sarandon), però fracassen al descobrir que el banc no tenia prou diners en efectiu, ja que havia estat recollit hores abans.

La policia, després el FBI, els mitjans periodístics i milers de curiosos es fan presents, i tot es va transformant en un espectacle. Tant alguns curiosos com a ostatges, comencen a simpatitzar amb Sonny, després que ell surti al carrer a arengar la gent.

Comencen les negociacions entre Sonny i el policia Eugene Moretti (Charles Durning), que aviat és reemplaçat per l’agent de l’FBI, Sheldon (James Broderick), havent de romandre durant hores negociant i mantenint a diversos ostatges.

Sal es preocupa més pels periodistes que l’assenyalen com a homosexual que pel seu paper com assaltant. La parella de Sonny, Leon, a petició de Sonny, es fa present en el banc i explica públicament la seva relació amb Sonny, la seva condició de transgènere i els motius de l’assalt.

L’acció continua fins a la nit, quan Sonny ja ha negociat amb l’FBI seu trasllat a l’aeroport juntament amb els ostatges. Allà acabarà l’espectacle.

Mentre esperen al cotxe a la pista de l’aeroport que l’avió es posi en la seva posició per enlairar-se, l’agent Murphy recorda novament a Sal que mantingui la seva arma de manera que no es dispari per accident.

Sal ho fa, i l’agent Sheldon obliga a posar l’arma de Sonny al tauler de control, creant una distracció que permet a Murphy treure un revòlver amagat al reposabraços i disparar Sal al cap.

Sonny és immediatament detingut i tots els ostatges són escortats a la terminal.

La adaptació al cine acaba amb Sonny veient el cos de Sal des del cotxe en una llitera. Uns subtítols revelen que Sonny va ser condemnat a vint anys de presó, la seva esposa Angie i els seus fills subsisteixen mitjançant ajudes socials, i Leon, que va canviar el seu nom a Elizabeth, va poder tenir accés a la seva operació de reassignació de sexe.


Publicado

en

,

por

Etiquetas:

Ir al contenido