ANTON TXÈKHOV – L’ós

Anton Pawlowitsch TschechowHi va haver un temps que no parava de fer el ximple, el melindrós, el mel·liflu, que em desfeia en galanteries i en talonades… Estimava, patia, sospirava mirant la lluna, em marfonia, em desfeia, em glaçava… Estimava amb passió, amb bogeria, de totes les formes possibles, rediable, grallava com una garsa parlant de l’emancipació femenina… En sentiments tendres em vaig gastar la meitat del patrimoni, però des d’aleshores mai més, gràcies! No em tornareu a ensarronar! Prou! Ulls d’atzabeja, ulls de foc, llavis de carmí, clotets a les galtes, lluna, dolç murmuri, bleix contingut. Per tot això, senyora, jo ara no en daria ni cinc! No ho dic pas per vostè, però totes les dones, des de la primera fins a l’última, fan morrets, cosoneries, són xafarderes, mentideres fins al moll de l’os, esvalotades, mesquines, només saben odiar, són despietades, la seva lògica és indignant i, ja que parlem d’aquesta cosa (es pica al front amb la mà plana), disculpi’m la sinceritat, però li diré que l’últim pardal guanyaria per deu punts qualsevol filòsof amb faldilles! Et mires un d’aquests éssers poètics i veus tuls, vaporositats, una semideessa, amb èxtasis a milions; però si fas un cop d’ull a la seva ànima hi trobes un vulgaríssim cocodril!

Fragment de L’ós
ANTON TXÈKHOV
Broma en un acte

Publicada el
Categorizado como Textos Etiquetado como
Avatar Of Pep

Por Pep

L'últim, que apagui el llum.

1 comentario

Dejar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *